Viatge al Nepal

Sabies que en el territori del Nepal es troben molts dels cims més alts de la terra com l’Everest, el Kangchenjunga, el Maneslu, l’Annapurna, etc.? És un viatge a un país de cultura mil·lenària que encara es conserva molt genuí en les seves tradicions, cultura, manifestacions artístiques i sobretot en el dia a dia ple d’espiritualitat que omple els carrers, els seus paisatges i la seva gent.
A la capital, Katmandú, destaca la plaça Durbar, conjunt d’edificacions i temples encara amb reminiscències medievals, on destaca el temple Kumari Ghar.

La paraula Kumari significa «nena verge» i es considera la reencarnació de la deessa Taleju; aquestes nenes són venerades tant per hinduistes com per budistes, com a veritables deesses, passen diverses proves d’idoneïtat física i psicològica i ho són fins que els hi arriba la primera menstruació, senyal d’impuresa; llavors són reemplaçades per una altra nena verge; en total ni hi ha deu en tot Nepal

Davant d’aquest temple trobem el Palau Reial, molt ben conservat i amb decoracions i estances que ens recorden quan Nepal era una monarquia, fins al s. XIXUn dels llocs més emblemàtics de la ciutat és l’stupa de Swayambhunath, el temple dels micos; els ulls de Buda observen els fidels, en totes direccions mentre que a la part nord, els micos fan de les seves

A les voreres del riu Bagmati, el temple de Pashupatinath representa una de les encarnacions del déu Shiva i és un dels més importants que li són dedicats. Els seus «ghats» o plataformes de cremació poden ser vistes, sense molestar, des de l’altra banda del petit canal que forma el riu. Veiem com arriba una petita comitiva que diposita el cos del difunt, horitzontalment, sobre unes fustes, tot de flors es posen per dalt i per sota del cos, mentre una persona estimada li obre la boca i un oli perfumat es deixa caure a dins pronunciant al mateix temps diferents oracions i els parents, tots homes, donen tres voltes al cos; es necessiten uns cent kilograms de llenya per la cremació d’un cos, però depèn del poder adquisitiu de la família la quantitat que es pugui fer servir; el fill gran és l’encarregat d’encendre la pira i un cop cremat, les cendres es llencen al riu perquè és un tributari del riu Ganges de l’Índia i se suposa que aquestes es desplacen fins aquest riu sagrat.

A només cinc quilòmetres de Katmandú i travessant el riu Bagmati se situa Patan, centre d’un artesanat dedicat a la fusta i el metall; per aquesta indústria el temps no ha passat i els martells ressonen tot el dia com una agradable música de fons. Al sud-est de Katmandú, la ciutat de Bhaktapur també anomenada Bhatgaon, va ser durant dos-cents anys la població més important de la Vall de Katmandú; la seva plaça Durbar encara conserva els seus principals edificis i la columna dedicada al rei Bhupatindra Malla, tot i que el conjunt va quedar molt malmès en el terratrèmol del 2015.

Ja que hi tenim les muntanyes més altes i que gran part de l’any tenim cels clars i diàfans, perquè no llogar una plaça en un dels molts vols panoràmics que s’enlairen cada dia per sobrevolar l’Everest?; són avionetes d’unes vint/vint-i-cinc persones, amb una hostessa que et proporciona un fulletó amb el nom i la localització de tots els cims als quals t’aproparàs (uns vint), i així el vol que dura quasi una hora se’t fa realment molt curt, naturalment tots els passatgers tenen acomodació de finestra! En baixar de l’avió ens espera un certificat que ens recordarà per sempre que hem sobrevolat «el cim del món».

Finalment vam viure una experiència no tan coneguda, però molt esperada, un safari a lloms d’elefant al parc nacional de Chitwan. Estem acostumats a parlar de safaris a l’Àfrica, però a Nepal?… doncs sí, tenen unes extensions de vegetació selvàtica amb molta aigua, ideal per tota mena de cérvols, ocells de colors brillants, cocodrils, elefants, alguns rinoceronts blancs, magnífiques i enormes serps, pitons i el desitjat, però quasi mai vist, tigre reial de Bengala; a part de molts micos i les poblacions tribals dels «tharu», agricultors de l’ordi, l’arròs, llenties, blat de moro, fesols, etc.; un dels seus plats més apreciats és el Taas, carn picant de cabra servida amb arros.

A part d’experimentar la selva dalt d’un elefant vam poder participar en el bany en què acaben la seva jornada. Els seus cuidadors s’endinsen fins al centre del riu i així comença un bany/joc entre elefant i cuidador digne de veure; cal dir que ens van convidar a ajuntar-nos-hi i que l’elefant de torn, que se les sap totes, ens va regalar una dutxa inesperada que primer ens va deixar glaçats i després va ser un bon motiu de risses.

Voldria parlar també una mica de la cuina nepalí, molt rica en verdures i arròs, bastant picant per al nostre gust i molt especiada amb salses, curry i dips. Un dels plats més curiosos és el «bhat», arròs servit al centre d’una fulla gegant i rodejat de vuitanta-quatre plats petits amb especialitats.

TOTA UNA EXPERIÈNCIA!