Viatge a Costa Rica

Sabies que Costa Rica és l’únic país del món que no té exèrcit?, la seva història és de pau i concòrdia i des de 1948 no ha necessitat mai la intervenció de l’exèrcit, té policia urbana i policia rural.
I perquè el nom de Costa Rica?, quan els conquistadors varen arribar-hi es feien creus de l’exuberant natura d’arbres, fruits i animals que tenien davant, una terra ubèrrima a la seva disposició i amb pocs indígenes a qui sotmetre.
El primer que sorprèn és la seva capital, San José, centre cultural i universitari amb un reputat Teatre de l’Òpera, el Teatre Colón. No és una ciutat amb gratacels i grans centres comercials, a l’estil d’altres de Centreamèrica, sinó que conserva la seva estructura de ciutat colonial però amb senzillesa i personalitat.

Costa Rica és terra de volcans; molt a prop de la capital hi trobem el Volcà Poas i el Volcà Irazú, amb el seu llac d’aigües turqueses, tots dos conserven encara una certa activitat i uns bons miradors des d’on observar el con volcànic. Costa Rica és pura natura i la seva dita més popular és «PURA VIDA», no hi ha res prou important per treure’m el son ni res que no es pugui resoldre amb una mica de reflexió i paciència. Això fa molt agradable la visita a aquest país perquè la gent és molt carinyosa i acollidora; els «ticos», com se’ls anomena en contraposició als «nicos», els nicaragüencs, situats a la frontera nord.
Sortim de San José cap al nord-est, a la zona caribenya de Limón per visitar la barra de Tortuguero i veure la posta d’ous de la tortuga verda, entre finals de juliol i octubre; guies especialitzats fan sortides de nit i t’acompanyen en grups molt reduïts per la platja, per veure com fan els seus nius les tortugues i s’hi disposen a pondre els ous; la tortuga es pren el seu temps i pot trigar tota la nit fins a trobar la posició, fer el forat i començar la posta, petites boles blanques de la mida d’una pilota de ping-pong comencen a sortir a cents, amb una cadència regular, fins que la tortuga comença a tapar amb les aletes de darrere la posta que deixa ben protegida per la sorra i finalment se n’allunya i s’endinsa al mar. Cap allà el mes de novembre comencen a explosionar els ous i l’espectacle de veure les petites tortugues sortir a la llum del dia i dirigir-se tot corrents a l’aigua i començar a nedar és tot un altre miracle de la natura; elles seran les futures mares que tornaran al lloc de naixença per continuar l’espècie.

Ah, una particularitat, el sexe de la tortuga depèn de la calor que ha rebut el niu, si ha estat més càlid, surten femelles, més fresc, mascles. En el Centre d’Interpretació de les Tortugues, a Tortuguero, pots veure tot el procés sí no has tingut la sort de veure-ho en directe i apadrinar una tortuga a qui li pots posar nom i a qui el Centre li fa un seguiment durant un any, mitjançant un xip per la mòdica quantitat, al canvi, d’uns quaranta euros. Naturalment, ho vam fer i durant un any vam rebre per mail, informació de «mitja lluna». Però Tortuguero no només són les tortugues, la riquesa de la fauna és molt diversa hi tenim caimans, serps, llangardaixos, tota mena d’ocells que es poden observar fent un recorregut en «cayuco» pels seus canals i observant en «Cristo» un llangardaix que camina sobre l’aigua a tota velocitat, sense enfonsar-se.
Una de les zones més boniques de Costa Rica és la de l’Arenal, on hi ha el Volcà Arenal i el poble de la Fortuna amb les seves cascades. Aquest volcà està en erupció i aporta aigües termals a diversos establiments molt populars i concorreguts, on banyar-se. El concepte balneari és aquí molt diferent i agradable, piscines de roca natural entre orquídies i baladres, petits bananers i diferents temperatures anunciades amb cartells informatius. Quan arriba la nit, els intensos rius de lava es destacan clarament i pots fer un bon sopar de cuina costarricense, mentre veus el volcà.

Els «ticos» mengen força bé i comencen el dia amb el «gallopinto», esmorzar tradicional a base de «frijoles» negres i arròs, cuits amb llet de coco, formatge, ou ferrat i «chile habanero», acompanyat de torrades. Vaja, una bona reserva per passar el dia, podem fer una passejada pels ponts penjants, o anar fins a la cascada, o visitar un «mariposario», on papallones de totes les mides i varietats de colors ens donen la benvinguda entre arbres de petita grandària i flors de tota mena

.

Dues activitats ens criden l’atenció, les tirolines que et fan recórrer la part de la copa dels arbres i el «rafting»; totes dues assequibles a persones poc porugues i amb ganes de viure noves experiències. Les tirolines tenen una petita aproximació a peu fins al tram més allunyat i alt i des d’allà 6, 7 o més trams et porten per una experiència meravellosa per la part alta d’aquesta selva, a través d’un recorregut increïble.
Si en comptes de cap al nord-est anem cap al sud-oest, trobarem el «parc nacional de Manuel Antonio», on viuen les iguanes marines que es fan mestresses de la platja, amb qui l’has de compartir, si t’hi vols banyar.

A la zona nord, tocant al Pacífic trobem la Badia de Guanacaste, molt apreciada pels americans pels seus Hotels de luxe amb camps de golf de divuit forats i les seves platges, on destaca «Playa Coral», l’única de tota la zona del Pacífic amb sorra daurada, aconseguida a base de tones de petxines triturades qui li donen un aire caribeny; també és una molt bona zona per practicar la pesca d’altura amb captures de mides i pes, espectaculars.
Parlar de Costa Rica és parlar de Parcs Naturals com el de Cahuita, Rincón de la Vieja, Corcovado, al sud, amb la interessant zona per bussejar de l’illa del Caño; el de Braulio Carrillo, bo pels menys agosarats, perquè amb el seu telefèric pots còmodament fer la part superior dels arbres sense l’adrenalina de les tirolines; el Parc Volcà Tenorio i Monteverde amb el seu bosc permanentment cobert de núvols i el Volcà Turrialba, que va fent petites erupcions que ens van tallar el camí impedint-nos arribar gaire amunt.

Com a anècdota dir-vos que a l’Illa del Coco, es varen filmar totes les pel·lícules de JURASIC PARK.
TERESA SANCHIS