Viatge a Armenia

Sabies que la República d’Armènia va arribar a ocupar una extensió de quatre-cents mil km², que han quedat reduïts als actuals només trenta mil, després de diverses guerres amb Turquia, Rússia i l’Azerbaidjan?

Una de les primeres coses que ens sorprenen en passejar pels carrers de la capital, Erevan, és que la gent reconeix el català i et preguntes ¿com pot ser?; t’aturen i et pregunten d’on ets, què vens a visitar, si t’agrada el seu país i tot això amb cares plenes de somriures i molta afabilitat; algunes persones han fet estudis a Barcelona o Girona i tots tenen un molt bon record, amb ganes de tornar-hi i desenvolupar un futur laboral amb cara i ulls.
La nit a Erevan també té la seva anècdota peculiar, cada nit, a les nou, a la plaça de la República es pot gaudir d’un espectacle de llum i so amb música clàssica i com no podia mancar, les cançons de Charles Aznavour, un dels armenis més famosos; cal dir que no es veu massa gent gran pels carrers, a la nit, però sí molta gent jove i famílies amb cotxets de nanos que es passegen i assisteixen a l’espectacle; per això els hi va xocar molt que gent gran, com nosaltres, es posés a ballar al so d’en Aznavour, aplaudint-nos a rabiar quan es va acabar la cançó i el ball.

Una de les principals atraccions d’Erevan és l’escalinata o cascada, que uneix el centre de la ciutat amb els turons de Kanaker.

Quan van remodelar aquesta zona de la ciutat van enjardinar les escales i a l’esplanada l’artista colombià Botero hi situà vàries de les seves peculiars escultures.

Un dels símbols d’Erevan és la Catedral Eschmiadzin, l’edifici cristià més antic d’Armènia, que data de l’any 303, amb reconstruccions el 484 i després al llarg dels segles amb constants reformes. Diuen que guarda fusta que pertanyia a l’Arca de Noè, la mà de Sant Gregori i la llança de la passió; haig de dir que el poble armeni, en general, i molta gent jove, en particular, és molt religiosa, assistint als oficis religiosos que són llargs (unes dues hores), a peu dret en tot moment; les dones han de portar sempre el cap cobert amb mocadors o mantellines i en el moment de la consagració corren unes cortines que hi ha a l’altar i els fidels no ho poden veure; la missa s’oficia d’esquena.

Parlar d’Armènia és parlar de monestir i esglésies, molt ben conservats i dignes de visitar com el de Khor-Virap, lloc de peregrinació pels armenis, ja que es creu que Sant Gregori, el primer patriarca, va ser-hi empresonat. 
Darrere del monestir, l’Ararat, la plorada muntanya, símbol d’Armènia, però que ara queda en territori de Turquia.

Un dels llocs megalítics més importants del país és Karahoundj, amb una antiguitat d’uns set mil cinc-cents anys; per alguns experts era un observatori astronòmic amb pedres de més de deu tones amb forats estratègics per on passen els rajos solars.

Ens sorprèn al bell mig d’un paisatge exuberant i després de passar per un pont, com a poc, dubtós, trobar-nos amb l’Església de Santa Hripsime, molt rústica, però ben cuidada que rep molts feligresos, tot i estar en un punt de la muntanya molt poc accessible.

Un dels llocs més visitats és el monestir de Tatev, al que s’arriba amb un telefèric amb unes vistes espectaculars de l’entorn; aquest telefèric està inclòs en el llibre dels records Guiness, perquè és el funicular de doble cable més llarg del món, sense parades.
Es tenen notícies d’aquest monestir ja des del segle IX i durant els segles XIV i XV va ser la seu d’una de les universitats més importants d’Armènia dedicada a la ciència, la religió i la filosofia. Dins del pati interior s’hi troba la columna Gavazan, utilitzada per anunciar terratrèmols pel seu joc de moviment.

Tot i que Armènia ha perdut gran part del seu territori històric i, per tant, moltes superfícies d’aigua, llacs, etc. encara conserva el llac Sevan amb diverses esglésies interessants com la de Santa Astvatsatsine i la de Karapet, on es troba una peculiar pedra esculpida o «khachkhar» on es pot veure al Salvador amb trenes i faccions de l’ètnia mogol.

Els armenis tenen un alfabet propi amb 39 lletres, escriuen horitzontalment i d’esquerra a dreta; un monument amb totes les lletres i un record per al seu inventor, Mesrob, un eclesiàstic que el va inventar l’any 404 per fer una versió escrita de la Bíblia, es troba al mig d’una carretera a la població d’Artashavan.

Com a curiositat he de dir que vàrem poder visitar un temple grec, un dels pocs que es conserven a tota Armènia, a Garni, del segle I dC. Dedicat a Helios, el déu del sol i allà gaudirem d’un concert de «duduk», la flauta típica armènia que sona d’allò més bé.

Tornem de nou a Erevan amb els ulls plens de muntanyes, monestirs, esglésies, records de converses amb gent molt orgullosa del seu país, contínuament en perill per les aspiracions territorials de l’Azerbaidjan, però sempre dempeus i demanant-te que no els oblidis i que expliquis que són un poble valent que va patir un intent d’extermini per part dels turcs entre els anys 1915 i 1923, on van morir més de dos milions de civils i que encara sofreixen i resisteixen els atacs al seu territori i que sobreviuen gràcies a les aportacions econòmiques dels armenis que viuen a l’estranger (la diàspora armènia) que són més de vuit milions de persones, mentre que a Armènia hi viuen només tres milions tres-cents mil habitants.
No oblidem la seva existència i visitem i divulguem el seu magnífic país.

---