Viaje a Washington

Sabies que la ciutat de Washington (fundada el setembre de 1791) porta les sigles D.C. (districte federal de Columbia) en record de la forma poètica de referir-se a Amèrica que en aquella època era Columbia, en honor de Cistòfor Colom?
És una ciutat creada per ser la capital dels Estats Units amb amples avingudes i grans rotondes que aconsegueixen una espectacular vista dels principals monuments dedicats als antics presidents, persones rellevants i als òrgans de govern com la «Casa Blanca» i el «Capitoli». 

Per plantejar-se la visita de la ciutat calen uns 5/7 dies donada la gran quantitat de llocs a visitar com:
El monument a Abraham Lincoln, que sembla un temple grec amb 36 columnes que porten el nom de cada un dels estats de l’època d’en Lincoln; va ser inaugurat l’any 1922 en presència del seu únic fill viu; posteriorment es van afegir els altres noms fins a 48 estats a la paret exterior i més tard Alaska i Hawaii, així doncs ens recorda que els Estats Units estan formats per cinquanta estats i un districte federal.

El monument a George Washington, un obelisc, visible des de pràcticament tota la ciutat, dedicat al president que va guanyar la Guerra de la Independència als britànics, té una alçada de cent setanta metres (fou fins a la construcció de la Torre Eiffel, l’any 1889, l’edifici més alt del món).
El monument a Thomas Jefferson fou construït entre 1939 i 1943 en honor seu per haver estat un dels redactors de la Declaració d’Independència dels Estats Units i tercer president de la nació.

Un dels monuments més visitats és el Memorial de la Guerra del Vietnam, en forma de V invertida, es va alçant des de terra fins als tres metres i torna a baixar; un concurs anònim i obert a tothom va fer que el projecte d’una estudiant de vint-i-un anys guanyés el concurs; hi consten els noms dels més de cinquanta-vuit mil persones, homes i dones, ordenats per la data de la seva mort i assenyalats amb un diamant els que se’n sap la mort segura i amb una creu els desapareguts. El seu brillant granit negre fa que vegis la teva imatge reflectida entre els milers de noms, una colpidora contraposició entre la mort i la vida.

El Capitoli és un dels monuments imprescindibles on trobem el poder legislatiu del Govern, la Cambra de Representants, a l’ala sud i el Senat, a l’ala nord; com a veïns té la Biblioteca del Congrés i la Cort Suprema, tot situat al puig del Capitoli.

No podem oblidar la «Casa Blanca», la residència oficial del president; però és pràcticament impossible visitar el seu interior, les entrades s’han de demanar quasi un any abans i tramitar-ho a través de l’ambaixada espanyola. Aquesta foto és el màxim que en trauràs.

El monument a Martin Luther King, inaugurat l’any 2011, està situat en el lloc on va pronunciar el seu discurs més recordat, «I have a dream»(tinc un somni), un mur de més de cent cinquanta metres amb alguns dels seus escrits i discursos gravats i en el centre, el monòlit de nou metres d’alçada, amb un King amb els braços plegats i la mirada perduda a l’horitzó, anomenat la «pedra de l’Esperança»

Als afores es troba el Cementiri d’Arlington, el més gran del planeta; un bus intern et porta fins als llocs més llunyans, fa diverses parades i costa uns deu dòlars. Més de tres-centes mil persones hi són enterrades, gent anònima, personatges, militars i polítics rellevants, però que han de ser militars o haver fet serveis valuosos de tipus militar, tots excepte el president William Howard Taft que no ho era. Tot el cementiri és interessant, però nosaltres com a visitants ens fixarem en la tomba d’en John F. Kennedy, la seva esposa Jacqueline Kennedy/Onassis i dos dels seus fills; una flama eterna està sempre encesa. Les tombes dels seus dos germans Robert i Edward estan molt a prop.

Cada hora a la Tomba del Soldat Desconegut es fa la cerimònia del canvi de guàrdia, val la pena coincidir-hi per veure el seu ritual i solemnitat.
Els astronautes que van morir en l’accident del transbordador Challenger (1986) i en el Columbia (2003), també tenen un monument destacable. Les víctimes dels atacs al Pentàgon, de l’11 de setembre, també hi tenen un memorial.

Un dels altres edificis a destacar és el Pentàgon, la seu del Departament de Defensa i l’edifici d’oficines més gran del món. Sembla estrany que es pugui visitar encara que només pels ciutadans americans, sempre escortats per dos soldats i sense poder fer ni fotos ni vídeos; la visita dura una hora i mitja i s’expliquen les quatre seccions en què es divideixen les forces militars, la capella commemorativa de l’atac de l’11 de setembre i un memorial que recorda a les cent vuitanta-quatre víctimes.

Pel que fa als museus cal destacar el Museu de l’Aire i l’Espai, el segon museu més visitat del món amb set milions i mig de visitants a l’any. El president Harry Truman el va fundar l’any 1946 i l’edifici actual és del 1976, commemora el bicentenari dels Estats Units.
A part d’un planetari d’ensomni, amb sessions contínues on explorar el cel dels dos hemisferis hi trobem avions que han format part de la història de l’aviació mundial com l’Esperit de Sant Lluís, els increïbles aparells dels germans Wright, les càpsules Gemini i molts dels coets i aparells del programa Apol·lo. El mòdul lunar et recorda que l’home va trepitjar la lluna i fins i tot vaig poder tocar amb els meus dits una pedra lunar. A la botiga et venen unes bossetes de menjar igual a les que mengen els astronautes, liofilitzades; bé haig de dir que no van resultar, un cop hidratades, el que ens esperàvem i tot seguit vam fer un bon «pa amb tomàquet i pernil».

Washington té diversos museus Smithsonian dignes de visita com el «Smithsonian Art Museum», amb col·leccions d’art des de l’època colonial fins a l’actualitat; la «National Portrait Galery» amb retrats de persones que han configurat la història d’Amèrica; el «Ford’s Theatre» on van assassinar a Lincoln i molts més, de gran valor.
No vull oblidar-me explicar la visita que vaig fer a la seu de l’FBI (Federal Bureau of Investigation), situada a l’Edifici Hoover de l’avinguda Pennsylvania. Dins, a cada passa tenies un agent, segons ells per facilitar-te la visita! Pots veure l’antic despatx de n’Edgar Hoover, les sales d’entrenament físic, la biblioteca, alguns laboratoris de fotografia i de proves, «la morgue», una sala d’entrenament de tir i com a plat fort una rèplica del fusell que suposadament va emprar en Lee Harvey Oswald per assassinar al president Kennedy, un Carcano M91/38.

I finalment la vida nocturna mereix una menció especial, GEORGETOWN, població adossada als suburbis de Washington, desenfada, alegre i amb molta vida, tot el contrari de Washington, molt més severa i pomposa; de dia Georgetown ens enamora pels seus carrers empedrats, les seves cases colonials, principalment de maó, quasi diríem com una ciutat europea…
La principal atracció de Georgetown són els locals de Jazz que fan les delícies de visitants i americans, un dels més coneguts és el «Blues Alley», on vam gaudir d’un acceptable sopar acompanyat d’una meravellosa sessió de jazz. Artistes com Ella Fitzgerald, Count Basie, Tony Bennett, Mile Davis, etc. han actuat en aquest i altres locals de Georgetown. 

Els ciutadans d’arreu dels Estats Units programen les seves vacances per visitar la capital del país perquè n’estan molt orgullosos i no queden decebuts, nosaltres els visitants tampoc!