VIATGE TUNISIA

Sabies que Tunísia juntament amb Algèria, Marroc i el Sàhara Occidental formen el territori anomenat Magreb?, també s’hi podrien incloure Líbia i Mauritània, però en general, la denominació Magreb designa els tres primers països: Algèria, Tunísia i Marroc.
Amb l’alliberament l’any 1957 del colonialisme francès va iniciar-se una etapa de trenta anys que va mantenir al president Habib Bourguiba al poder; després de diversos cops d’estat i el redactat d’una nova Constitució (2014), hem arribat a l’actualitat amb un president Kaïs Saied i un primer ministre Ahmed Hachani, en un país protagonista de la «Primavera Àrab», una onada de protestes laiques i democràtiques, recolzada per l’exèrcit. L’estabilitat aconseguida ha fet de Tunísia un destí molt cercat per gran quantitat de turistes que eviten els conflictes polítics i busquen destinacions relativament tranquil·les.
La seva capital Tunis, en ple litoral mediterrani, és una meravella d’arquitectura colonial, amb una «corniche» o passeig litoral que enamora amb els seus petits restaurants de peix i marisc. La medina, ben conservada i amb molts carrerons impossibles, guarda la seva joia, la mesquita de Zaytouna que vol dir, olivera; el seu pati està fet amb columnes romanes procedents de Cartago. Com sempre la medina està plena de socs on comprar tota mena d’articles, però el més interessant pels seus colors i ambient és el dels ferrers.

Dins d’un dels palaus més bonics de la ciutat hi trobem el Museu del Bardo que conté una de les majors i millors col·leccions de mosaics romans del món; només queda a uns cinc quilòmetres del centre i s’hi pot anar en transport públic.

La cultura romana, molt influent en aquestes terres, ens ha deixat importants vestigis de la cinquena ciutat en importància de l’imperi romà, Cartago, amb restes de fa més de tres mil anys, bastant en runes, però que omplen el puig principal, «Byrsa» des d’on gaudir d’unes meravelloses vistes del Golf de Tunísia.

No ens podem perdre la visita a un petit poble, situat a divuit quilòmetres, molt peculiar i d’un blau que ens impactarà: Sidi Bou Said, sobre el Golf de Tunísia, ple d’artesans i els seus tallers i on no podem deixar d’anar al «Cafè des Nattes» on es reunien els intel·lectuals tunisians de principis del s. XX. 

Un recorregut per la costa ens portarà a Hammamet, Sousse i Monastir amb platges d’ensomni que no tenen res a envejar a les del Carib, plenes de palmeres i amb aigües cristal·lines.
Cap a l’interior trobem la quarta ciutat santa de l’Islam després de la Meca, Medina i Jerusalem, es tracta de Kaiouran i la seva Gran Mesquita del s. XI amb més de quatre mil columnes, algunes d’elles procedents de Cartago.
Molt a prop de Kaiouran no oblidem la Zaouia Sidi Sahab del s. XV, l’anomenada Mesquita del Barber, amb el mausoleu d’un dels deixebles del profeta Mahoma que diuen conservava tres pels de la seva barba.
Quan parlem d’amfiteatres romans sempre pensem en el de Roma, «el Coliseu», però Tunísia té l’amfiteatre del Djem, del s. III, que tenia una capacitat per a fins a trenta mil espectadors, un dels més conservats del món romà, a ple desert.

Si anem baixant cap al sud, arribarem als oasis del desert tunisià, aquí vaig tenir per primera vegada l’oportunitat d’experimentar «un miratge», aquella sensació visual d’estar veient aigua on només hi ha sorra, el Chott-el-Jerid, un gran desert de sal.
Tozeur és la població que dóna entrada als oasis del sud, el seu gran Palmerar de palmeres datileres dona ombra a fruiters i horts alimentats per la gran abundància d’aigües subterrànies que ens porten fins a Nefta, «la princesa del desert» i la seva Corbeille, l’oasi més gran de tota Tunísia. Aquesta zona pedregosa i desèrtica, però a la vegada tamisada d’oasis, va ser l’escollida per filmar algunes escenes de la «Guerra de les Galàxies» per George Lucas; els poblats troglodites amb les seus habitatges excavats a la roca, són un gran reclam turístic i s’han convertit en hotels i restaurants d’un gran atractiu; també s’hi van filmar escenes del Pacient Anglès. FOTO MATMAMA

Finalment parlarem de l’illa de Djerba, declarada l’any 2023, patrimoni de la humanitat; s’hi pot arribar en ferri des de Gabes o per una carretera, arran d’aigua, d’uns cinc quilòmetres que segueix les traces d’una antiga calçada romana. Djerba és una delícia, conserva tot l’ambient tradicional i artesà amb els seus forns on es couen peces d’argila i fang; el seu barri jueu amb la sinagoga de la Ghirba (la bella), les seves finques fortificades «menzels» i els seus miradors que la fan inoblidable. FOTO DJERBA

Acabar el viatge a Tunísia amb una estada en aquesta illa convida a fer recorreguts en bicicleta, assistir a la subhasta diària de peix a la llotja (tot un espectacle), o a prendre’ns un bon té a la menta sota una bouganvilla…
un bon final de viatge per recordar! TERESA SANCHIS