Viaje a Bali

Sabies que l’illa de Bali té pràcticament la mateixa extensió de Mallorca i pertany al país d’Indonèsia, un país format per més de disset mil cinc-centes illes? La capital és Jakarta, un important centre de negocis d’un país amb quasi dos-cents setanta-cinc milions d’habitants de religió musulmana; però que té una excepció, l’illa de Bali, de religió hinduista-balinesa i amb quatre milions dos-cents mil habitants, un lloc privilegiat per visitar i per viure-hi.
L’illa té un gran volcà, el volcà Batur, si ets valent llevat a la una de la matinada i acostat fins al cràter en actiu, per observar la sortida del sol sobre el llac Batur i el seu reguitzell de colors. MÀGIC! En aquesta zona hi ha molts banys termals, una molt agradable experiència: aigües tèbies entre jardins exuberants.

Una de les poblacions més recomanables per a passar-hi tres o quatre nits és Ubud, situada al centre de l’illa va molt bé per fer sortides radials; destaca el seu mercat amb artesans de la fusta, màscares, tèxtils,etc. una delícia per al visitant

Al costat del mercat, hi trobem el Palau Reial d’Ubud, un dels millors exemples d’art decoratiu del s. XIX.
No molt lluny, podem practicar «ràfting» pel riu Agung, al mig de camps d’arròs, penya-segats, cascades i molta vegetació; no és un rafting d’aigües braves, és més aviat tranquil i molt plaent, amb alguna parada per banyar-se, oportunitat per fer bones fotos i finalitzant amb un complet bufet balinès

Un personatge molt peculiar de l’illa era el pintor Antonio Blanco, gran excèntric en vida que hi té un museu que ara dirigeix el seu fill amb més de cent cinquanta quadres amb una certa influència daliniana, de recomanable visita. Fill d’un català i una italiana va néixer a Filipines i es va instal·lar a Bali l’any 1952 on es va casar amb una ballarina balinesa.
Transitar per les carreteres i camins de Bali quan cau la tarda és tenir una molt bona visió dels costums més ancestrals d’aquesta illa; els pagesos i pageses tornen dels camps generalment a peu o en bicicleta carregant els seus cistells i mocadors de fer farcells amb algunes verdures acabades de collir i els pots veure rentant-se als rierols i basses a prop del camí.

A una hora d’Ubud i sobre una illa rocallosa, en mig del mar, trobem un dels temples més bonics de Bali, el temple de Tanah Lot; quan la marea baixa s’hi pot arribar caminant. INOBLIDABLES POSTES DE SOL!

El principal temple de l’illa és el Temple Mare de Besakih, bé de fet és un conjunt de vint-i-dos temples i per pujar al temple principal hi ha un munt d’escales que ens porten fins a la setena terrassa; és un temple viu on els balinesos acudeixen a resar als seus déus, demanar bons resultats per a les seves cuites i portar menjar i flors als monjo.

Sí es visita Bali no és per les seves platges que tenen el problema de la marea, pots anar a cercar l’aigua a més d’un kilòmetre mar endins, per això els hotels tenen posades per tot arreu unes pissarres amb els horaris de les marees; clar que si t’agrada el fons marí, la marea baixa deixa arran de costa grans clots d’aigua i petites basses on observar amb facilitat estrelles de mar, petxines, cogombres de mar, eriçons, petits peixos i tot de criatures marines; això sí, heu de protegir-vos els peus amb sabates de goma si no voleu quedar-vos sense peus.

Una gran sort a Bali és coincidir amb alguna cremació; com a hinduistes els balinesos creuen amb la reencarnació, l’origen d’una nova vida que serà de càstig o de recompensa segons les accions del difunt en la vida anterior. Quan una persona mor es prepara el seu cos, se li tanquen els ulls i la boca i se li unta el front amb pasta de sàndal; el cos es purifica durant tres dies en què se’l guarda a casa. El dia de la cremació, el cos es guarneix amb joies i flors i es vesteix amb una túnica: de color blanc per als homes, groc per a les dones solteres, vermella per a les casades i blanques o de colors clars per a les vídues. El cos es transporta fins al lloc de la cremació amb un carro guarnit amb un animal de paper o fusta, el preferit pel difunt, un peix, un bou… seguit d’una llarga processó formada per tots els familiars i amics o senzillament per gent que vulgui afegir-s’hi, vestida amb les seves millors gales i acompanyats de músics.

Quants més diners té la família, més llenya es posa a la foguera i, per tant, millor i més ràpid es crema el cos; és important perquè els balinesos creuen que el cos impedeix a l’ànima continuar el seu viatge a un nou cos i també que el foc purifica i allibera. Finalment, un gran banquet acaba la cerimònia que en cap moment és motiu de tristor.

.
No hem parlat de les grans danses que omplen de color les celebracions diürnes i nocturnes com les Barong, Kecak (amb foc), Legong, Kris, Janger, etc. interpretades per ballarins i ballarines profusament maquillats acompanyats per la peculiar música del «gamelan», una agrupació musical tradicional d’Indonèsia formada per instruments com el xilòfon, els gongs, les flautes de bambú i també instruments de corda, cítares, campanes, etc

Bali fa honor al seu nom «l’illa dels Déus» en tots els seus aspectes, gaudiu-la!

Teresa Sanchis