Viatge a l’Ecuador

Sabíeu que el país de l’Equador es diu així perquè hi passa la línia imaginària de l’equador que creua tota la terra?
La ciutat de Quito, la seva capital, és una de les ciutats colonials de Sud-amèrica que es conserva amb més autenticitat; el seu centre històric format per multitud de convents, cases colonials, esglésies i places mig amagades, va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, l’any 1978.
Aquest centre colonial està a més de 2.850 m d’altitud, amb aire pur i cels clars la major part de l’any i dominant-ho tot «El Cerro Panecillo» que té 3.035 m i on és obligat anar per gaudir d’unes bones vistes sobre els diferents barris de la ciutat i fotografiar la Verge de Quito o «Virgen del Panecillo».

La ciutat té forma allargada, formada per moltes valls que fan que només tingui una amplada de vuit kilòmetres; està rodejada de volcans com el Pichincha, el Cotopaxi i d’altres amb neus eternes que alimenten els rius que passen pels voltants de la ciutat, a l’època del desglaç.
Caminar pel centre de Quito és molt gratificant, és un viatge al passat, petites places i carrerons ens fan descobrir algunes esglésies que guarden tresors pictòrics i escultòrics així com relíquies barroques molt rellevants.
La tomba del llibertador Antonio José de Sucre es troba a la Catedral Metropolitana, com també les tombes de diversos expresidents de la República, bisbes, sacerdots, etc. També ens va servir de refugi perquè vam coincidir amb una revolta popular, promoguda per la Policia Nacional i la força aèria Equatoriana que va intentar enderrocar al president Rafael Correa, però que finalment va acabar, el mateix dia, amb el seu alliberament per part de l’Exèrcit i el Grup d’operacions Especials de la Policia i que ens va fer replantejar la visita de la ciutat; no interessava deixar-se veure massa pels carrers del centre històric com a plaça de la Independència on està el Palau de Carondelet, seu del govern i lloc de totes les revoltes i protestes. Així que vam anar d’església en església; cal destacar l’Església de la Companyia, de pedra volcànica i una de les que reuneix al seu interior, les més valuoses mostres de decoració barroca del món, amb fusta de cedre banyada amb pa d’or de vint-i-tres quirats.

També l’Església de «San Francisco», joia de l’arquitectura que va trigar més de cent cinquanta anys en construir-se i que és coneguda com a «El Escorial del nuevo mundo»; una escalinata uneix la portada amb la plaça, amb una font central que funciona com a mercat, però que per culpa de les circumstàncies només aplegava algunes dones indígenes que quan ens van identificar com a turistes varen vindre corrents a vendre’ns les seves artesanies i sobretot els xals, de toc dolç i suau, fets amb els telers de peu i com no!, la xocolata, una de les més saboroses que he tastat, una delícia!

A la nit, ja tot molt tranquil, vàrem visitar la zona d’oci nocturn: restaurants, bars, cafès, bodeguetes, terrasses, no denotaven el que havia passat durant el dia, tot era gresca i xivarri i la beguda més present a totes les taules «El canelazo», beguda típica de Quito: aiguardent, canyella, un tipus de taronja, aigua i sucre que es pren calenta, un còctel bastant fort que et deixa bastant «KO».
L’endemà marxàvem de Quito vers la «Ciudad Mitad del Mundo», a uns trenta kilòmetres de la ciutat on es troba el monument que assenyala la ubicació exacta de la línia de l’Equador.

Evidentment la foto típica és tenir una cama a l’hemisferi nord i l’altre al sud FOTO PEU A CADA BANDA.
Hi ha un petit Museu, al costat del Monument on gaudir de les peculiaritats d’estar a la línia de l’equador, per exemple, comprovar que peses un quilo menys, a causa de la menor força gravitacional en estasituat al lloc més allunyat del centre de la terra.
Comprovar per tu mateix, el «Efecto Coriolis», l’aigua gira en el sentit antihorari a l’Hemisferi Nord, però a l’altra banda de la línia, és a dir, l’Hemisferi Sud, gira en el sentit horari i en el lloc exacte de l’equador no gira, cau directament.
Pots intentar caminar recte amb els ulls tancats (hi ha una línia pintada a terra), IMPOSSIBLE! També prova a col·locar un ou dret en el cap d’un clau, només possible en la latitud 0° 0′ 0″. UN BON EXERCIXI!! ‘És divertit i al mateix temps didàctic

Un país potser poc publicitat a la nostra casa, però que ens reserva paisatges i experiències inoblidables.                                                              Teresa Sanchis