Viatje a Camboia

Sabies que el nom oficial de l’actual Cambodja va ser entre l’any 1975 i 1979 (l’època de Pol Pot), República Popular de Kampuchea i que als actuals camboians els hi agrada anomenar-l’així?
En aquest país d’uns disset milions d’habitants, conviuen diverses ètnies: l’ètnia vietnamita, la més nombrosa, dedicada principalment a la pesca i a la construcció;
L’ètnia xinesa que controla la vida econòmica del país; l’ètnia cham, musulmans perseguits despietadament entre 1975 i 1979, quan la seva comunitat va ser pràcticament
esborrada del mapa i finalment d’altres ètnies minoritàries i principalment nòmades que viuen a les muntanyes del Nord-oest de Cambodja. Però tots ells tenen en comú la seva amabilitat, són gent molt acollidora i amb un somriure que enamora.
La que podem considerar com l’octava meravella del món, els Temples d’Angkor Wat, és un dels llocs més espectaculars del planeta; fusió perfecta d’imaginació creativa i devoció espiritual, és considerat l’edifici religiós més gran del món. Fem una comparativa: les seves proporcions es poden equiparar a la Gran Muralla Xina, els seus detalls ornamentals amb el Taj Mahal i el seu simbolisme amb les Gran Piràmides d’Egipte, tot en un.

Aquest temple és el símbol de Cambodja i quan hi arribes no has de tenir gens de pressa, gaudeix de la seva silueta reflectida a l’aigua que rodeja les construccions, passa a poc a poc pel pas elevat que dóna entrada a l’interior del recinte i gaudeix de la sensació d’estar caminant cap al passat. Els seus murs esculpits amb més de tres mil «apsaras», nimfes del cel o ballarines, són únics; cada ballarina és diferent de l’altre i arriben a portar més de trenta pentinats diferents.
Avui passarem tot el dia entre temples i ciutats, perquè no podem deixar d’admirar la ciutat fortificada d’Angkor Thom i el seu gran temple el «Bayon», amb els seus caps colossals que et contemplen de cara o de perfil, immutables, amb petites dosis d’humanitat.

ots els temples són remarcables, però no podem oblidar el «Baphuon» que conté un buda ajaçat d’uns seixanta metres de llarg. Tòts els temples van estar cents d’anys menjats i envaïts per la vegetació selvàtica que – em sap greu dir-ho – a nosaltres, els viatgers, ens encanta, ja que es poden visitar alguns temples que no han estat restaurats i que fan les delícies del fotògraf

Algunes de les escenes de la pel·lícula de l’Angelina Jolie, «Tomb Raider», van ser filmades en el temple de Ta Prohm, amb els seus arbres baixant per les construccions i les estàtues; quan cau el sol és un bon punt per a gaudir d’una vista immillorable d’Angkor Wat que queda a només un kilòmetre i mig de distància.
Una de les principals fons de riquesa de Cambodja és el llac Tonlé Sap, el batec de Cambodja, per què aporta aigua dolça i peix a la meitat de la població del país.
És una zona habitada principalment per vietnamites que viuen en cent setanta poblets flotants i multitud de barques-casa al llarg dels rius Mekong i Tonlé Sap que desemboquen en el llac del mateix nom; en aquest llac es desenvolupa un procés únic al món: durant l’estació humida, el caudal del riu Mekong és absorbit pel riu Tonlé Sap, però durant el mes d’octubre, quan el Mekong perd nivell, el riu Tonlé Sap modifica la direcció de les seves aigües i en lloc d’anar a raure al mar, torna a abocar-les al Llac, mantenint així la riquesa de les seves aigües.

I per acabar, com explicar-vos-ho? Una de les «delicatessen» gastronòmiques dels camboians són les aranyes fregides, especialment les taràntules que es mengen com aperitiu. Encara se’m posen els pèls de punta quan recordo aquest mercat i les seves paneres plenes a vessar d’aranyes i d’altres aràcnids com grills que estan ja cuits a la vista del públic, però que també es poden comprar vius, tancats en pots de vidres, per cuinar segons la teva pròpia recepta.

Es diu que va ser tanta la fam que la població va passar durant els anys en què Pol Pot va ser al poder, que van haver de cercar qualsevol font d’alimentació per calmar la gana i d’ací aquest estès costum (les aranyes fan la mida del palmell d’una mI no us vull deixar amb aquest mal gust de boca, Cambodja és el paradís de la preparació de deliciosos platets de fideus (mee) i del plat nacional, l’AMOK, peix al forn amb citronella, xili i coco, servit dins de la closca del fruit i d’un gust exquisit i francament deliciós.

Una delicada experiència que recordem amb plaer a la nostra tornada del viatge al Regne de Kampuchea.
Teresa Sanchis