VIATJE A RAJASTHAN

Sabies que el Rajastan és l’estat més gran de l’Índia amb més de setanta milions d’habitants? La seva capital i porta d’entrada és Jaipur; alguns viatgers ens diuen que han visitat el Rajastan perquè han anat a Jaipur, però és enganyar-se una mica perquè el verdader Rajastan es coneix quan visitem Jodphur, Udaipur i Jaisalmer i si ja ho fem d’una forma més que completa Bikaner, aquestes dues darreres ciutats estan fent frontera amb el Pakistà, del que les separa el desert del Thar de dunes grogues i magnífiques.

De Jaipur ens meravella la façana de l’anomenat «Palau dels vents», de color rosat i que formava part del palau del maharajà Jai Sing II; compte amb 953 finestres amb una alçada de 15 metres. Aquest marajà era un enamorat de l’astrologia i ens ha deixat un llegat important perquè encara avui en dia podem recórrer el seu observatori (Jantar Mantar), on s’estudiava l’evolució de les ombres produïdes pel sol, a raó de quatre metres per hora si ens fixem en l’estructura de vint-i-set metres, la més grossa.

A uns onze quilòmetres de la ciutat se situa el Fort d’Amber al que es pot accedir a lloms d’elefant, una turistada, però certament insòlita; el fort és un exemple d’arquitectura militar i defensiva format per diversos patis interiors a quin més bonic, la Sala d’Audiències públiques, amb una doble filera de columnes de pedra rosada i les habitacions del marajà i la maharaní amb marbre blanc i tot de miralls i vidrieres de colors, algunes finestres semblen verdaderes filigranes brodades; ens ocuparà una bona estona visitar aquesta fortalesa i si hi anem a la tarda, podrem gaudir d’una inolvidable posta de sol.

Ens traslladaren a Jodphur, a uns 340 quilòmetres de distància, l’anomenada ciutat blava pel color de les seves cases; perdre’s pels seus carrerons i pel seu basar és una molt enriquidora experiència; venedors de tota mena amb parades de fruites, pastissos i estris de tota mena, joies, teixits, etc. mentre pel mig passen ases, vaques, cabres… i dominant-ho tot el Mehrangarh, el Fort, en un emplaçament cent vint metres per damunt de la ciutat i, per tant, visible des de qualsevol racó i que fa més de cinc-cents anys que els vigila i protegeix. El mateix marajà del Palau dels Vents i l’observatori de Jaipur està enterrat aquí en un mausoleu en marbre blanc, espectacular.

Els marajàs continuen existint i viuen en palaus d’ensomni com aquí a Jodphur, al Palau Umaid Bhawan, espectacular i en part convertit en un Hotel de luxe, sumptuós i irrepetible i en un Museu, envoltats de jardins. A la part d’habitatge trobem un saló del tron, sala de reunions privada, sala de banquets, biblioteca, sala de billar, les habitacions privades, piscina coberta, pistes d’esquaix, i molt més, vaja una «petita cabana»; a la part dedicada a Hotel que té el mateix estil s’hi fan sopars privats com al que vàrem tenir l’oportunitat d’assistir, naturalment vestits per a l’ocasió i sentin-nos una mica marajàs i maharanis del moment.
Seguim a Jaisalmer, una ciutat emmurallada, a peu del desert del Thar, que enamora amb els seus carrerons sinuosos que ens porten a racons amagats amb balconades totalment treballades, recordant brodats i que observen el pas del temps. En aquesta població és molt apreciat el «tandoori chicken», pollastre fet al forn de terracota, normalment subterrani, a poc a poc, molt lentament i que és una delícia i sense picant!, molt important a l’Índia perquè ens salva una mica de la seva gastronomia que pica fins a fer-te plorar, tant és així que al mig de la taula hi ha sempre un bol amb herbes naturals que al final de l’àpat et poses a la boca per alleugerar el foc que et crema per dins

El desert del Thar guarda amagades petites poblacions fetes amb cabanes de fang i pintades amb motius ancestrals que es poden anar recorrent en camell (dromedari), tota una fórmula peculiar si tenim en compte que el camell no és precisament un animal amigable i que nosaltres érem totalment inexperts… Però endinsar-se en aquest hàbitat dormint en tendes de campanya i gaudint d’aquests cels rasos, estels, postes de sol, sortides de sol si ets valent i sopars a la vora del foc queda en la memòria com quelcom d’extraordinari.
I finalment parlem d’Udaipur, una ciutat d’ensomni, amb el seu llac de compte de fades on les dones renten la roba ben d’hora, al matí, aprofitant les escales o «ghats» que arriben fins a l’aigua i que té uns dels Hotels més icònics del país, l’hotel Lake Palace al que s’arriba en una petita embarcació perquè es troba al bell mig del llac Pichola; l’illa s’anomena Jag Niwas i l’Hotel era el palau d’estiu del marajà, construït l’any 1743, és també famós perquè s’hi van rodar diverses escenes d’Octopussy, pel·lícula de James Bond. Els anomenats majordoms reials que treballen a l’Hotel, són descendents dels servents originals del Palau.

Al mateix llac, però a l’illa de Jag Mandir, s’hi troba el palau del mateix nom, de marbre blanc i pedra groga que es va començar en el s. XVII per ordre del marajà Karan Singh i que ens rep amb unes precioses escultures d’elefants i un jardí molt ben cuidat.
La ciutat d’Udaipur anomenada la Venècia d’Orient i també la ciutat dels llacs (en té quatre més rodejant la ciutat), té un clima molt benigne propiciat per les Muntanyes Aravali, per això durant la dominació britànica era un lloc molt escollit per passar-hi una temporada.
El seu mercat afegeix als productes que trobes en els mercats habituals, la possibilitat de comprar pintures fetes a «plomilla» utilitzant el revers de fulles de llibres antics i que són una meravella, sobre tot representant els marajàs.

No em puc oblidar de comentar que si hi anéssiu a finals d’octubre o a primers de novembre, coincidiríeu amb el mercat de camells que es fa a Pushkhar, tot un esdeveniment anual i que reuneix a més de dos-cents mil visitants; no només es venen camells (més d’onze mil) sinó també cavalls, ases, cabres i ovelles; mentre l’home es dedica a la venda, la família aprofita per a posar parades de roba, polseres artesanals i artesania en general fins ben entrat el vespre. Aquesta fira comença amb una cursa de camells amb bona música popular i l’esdeveniment més esperat: la prova de com el camell és capaç de portar la càrrega i quanta en pot portar. En una reunió de tanta gent també s’aprofita per concertar matrimonis, fer competicions de bigotis o de turbants, espectacles de titelles, etAquesta fira convoca a tanta gent que trobar allotjament als campaments i hotels és molt difícil i ells que ho saben obtenen un ingrés extra llogant-te el petit espai que no jardí de les seves cases perquè hi plantis una tenda que és el que nosaltres vàrem fer.

Continuarem parlant d’altres zones de l’Índia en propers articles.