Maite
Maite vestida de negre, sola, agenollada, plora davant la tomba del seu fill. Amb veu dolça però trista molt trista l’està recriminant.: Ho veus Kepa? Ja t’ho deia jo que la venjança no
Nueva York
Nueva York. Una tarde cualquiera de cualquier mes, a la hora punta, las cinco de la tarde, las enormes oficinas se vacían de gentes que rápidamente inundan las calles como ríos humanos que