Al Nostre Pare

Al nostre pare Francesc Baeta Canovas

Coratge, esforç, tenacitat i lluita, i al mateix temps bondat i amor per la cultura i la llengua.

La vida d´un home, un home tant extraordinari com Francesc Baeta Cànovas, el nostre pare, el nostre amic, no es pot resumir tan sols amb aquests adjectius, sinó amb molts més.

La vida d’un home que ha viscut una infància en temps de la República, que assistia a les classes de l’Escola Moderna, que va resistir la guerra, que va veure l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Un home que estudiava i treballava al mateix temps dedicant els caps de setmana a fer els dibuixos industrials.

Que va viatjar per feina a França, a Alemanya, a Detroit i finalment a Mèxic on es va declarar exiliat de consciència, no tornaria fins que morís Franco. Un home que va estimar i ser estimat. Que va tenir vuit fills. Que va conèixer personatges de la talla de Pere Calders i Montserrat Roig entre d’altres. Que va veure Dalí de lluny. Que admirava Pau Casals i la seva lluita per la pau.

Un home que va participar en la Marxa de la Llibertat i el Congrés de Cultura Catalana, i més recentment a la Universitat d’estiu de Prada. Que va promoure una campanya internacional per alliberar Jordi Pujol de la presó on estava tancat per gosar cantar el cant de la senyera al Palau de la Música. Que va haver de córrer tantes i tantes vegades davant dels grisos i de la Guàrdia Civil…

Un home que va lluitar sempre contra les adversitats que li enviava la vida, i a punta de tenacitat ens va pujar, els seus fills i ens va inculcar l’amor per la vida i la cultura, el valor de l’esforç.

Un home que es va posar a estudiar català ja de gran per ensenyar-lo a un poble que renaixia. Que considerava l’esperanto una esperança per a la humantitat.

Un vell roure arrelat a terra que abrigava entre les seves branques tota classe d’ocells, i als quals va ensenyar a volar.

Aquest home amb el que hem tingut la sort de compartir un tros de camí, és un home que resta viu en cada un de nosaltres, els seus fills, els seus néts, els seus amics.

Mireia Baeta

Leave a Reply