Viatge a les Muntanyes Rocalloses

Sabies que les Muntanyes Rocalloses no es limiten a recórrer el Canadà sinó que també recorren part dels Estats Units, de nord a sud, fins a l’estat de nou Mèxic, amb un total de 4.800 quilòmetres?
A part de la seva riquesa en boscos, jaciments de coure, or, plata, molibdè, tungstè i zinc i també importants reserves de carbó, les Rocalloses són mundialment visitades pels seus parcs naturals i centres d’esquí.

Podem començar fent un recorregut des de Vancouver, a la costa oest, fins a Calgary, a uns 1.000 km.  Us vULL explicar l’entrebanc que es va produir a l’aeroport de Vancouver amb la policia canadenca a la nostra arribada. En general, tenim una impressió amable i cordial respecte a aquesta «policia montada», però que en realitat no deixa de ser una policia normal i corrent, només que de dos metres d’alçada i tots ells cepats com «un armario ropero». Un dels nois que ens acompanyava portava una motxilla i caminant cap a les cintes de recollida d’equipatge, un dels gossos, pastor alemany, va donar l’avís de droga; immediatament van sortir del no-res quatre agents que el varen rodejar i agafant-li la motxilla el van arraconar contra la paret emportant-se’l cap a una habitació tancada; testimoni de primera mà de tot això vaig intentar ajudar-lo amb l’idioma, perquè el noi no parlava ni anglès ni francès. Ara seria llarg d’explicar tota la peripècia que per sort, al final, va acabar bé, resultant que el noi, en qüestió, havia celebrat una festa amb amics la nit abans de la sortida, portant a la mateixa motxilla que es va endur per anar al viatge, la «marihuana» que evidentment ja havia consumit, però que el gos perfectament entrenat va flairar gràcies al seu olfacte, tant fi. Vaja, quin començament, vaig pensar!, però tota la resta del viatge va anar com una seda.
Com us deia, sortim de Vancouver per la carena de les Rocalloses i ens aturarem als camps de gel de la glacera Athabasca, on a bord d’un vehicle d’exploració amb rodes quasi tan altes com una persona, podrem recórrer aquesta glacera de gels i neus perpètues i a on, en un punt determinat, oh sorpresa!, pararem per prendre un whisky amb glaçons naturals de la mateixa glacera.

El recorregut, és un seguit de boscos i llacs d’aigües transparents i cristal·lines que fan les delícies dels fotògrafs, també en tenim d’aigües turqueses i de color verd maragda, llocs paradisíacs que encara es conserven totalment verges.
Hi ha diverses poblacions petites, a destacar Lake Louise, Banff o Jasper, aquesta darrera al parc nacional del mateix nom; a Lake Louise, la companyia hotelera Fairmont, estesa per tot el país, va situar a l’època de la construcció del ferrocarril, hotels de luxe en llocs privilegiats al llarg de tota la geografia de les Rocalloses i altres ciutats importants.
A Lake Louise, just a tocar de l’hotel, tenim el llac Louise que podem recórrer en caiac i que té al fons, una bonica cascada; també el podem recórrer en barquetes de rems per als més tranquils; un munt d’excursions a peu, bicicleta o jeep ens els podem programar des de l’Hotel. 

Seguim cap a Banff, una petita població, molt preparada pels esports d’hivern amb fonts termals que sembla treta d’una postal; no arriba a 8.000 habitants tot i que rep uns quatre milions de visitants a l’any. A Banff podem pujar al telefèric que ens ofereix una vista impactant de totes les muntanyes i rius que la rodegen o podem llogar, pels més agosarats, un vol en helicòpter i sobrevolar prats i muntanyes i arribar fins al Macís de les Tres Germanes; ja de per si volar tant arran d’aquests pics tan pelats i rocallosos, ens fa recordar perquè se li dóna aquest nom a tota la serralada, a part de l’experiència de volar en un helicòpter amb el terra de vidre que ja de per si t’atura el cor.

Finalment parlarem del parc nacional de Jasper, el més gran de les Rocalloses, amb quasi 11.000 km. pertanyent a la província d’Alberta, a part de les glaceres, les aigües termals, llacs i cascades, té una gran quantitat de vida salvatge com caribús, castors, ossos negres i Grizzlies, muflons de les Rocalloses, marmotes, llops, pumes, etc. Veure com els castors havien fet amb branquillons i troncs una represa, formant un petit llac d’aigües clares, va ser molt alliçonador.

Ens anem acostant a la darrera etapa del nostre recorregut, Calgary, ciutat moderna i de molts gratacels i amb una vida nocturna molt viva i refrescant, la música «country» és la reina de tots els petits restaurants que ofereixen les típiques costelles amb salsa barbacoa i un munt de patates fregides i que després et donen l’oportunitat de ballar country fins a la mitjanit, et deixen barrets perquè et sentis més autèntic!
La torre de Calgary amb el seu restaurant giratori també és un punt digne de mencionar perquè existeix un balcó a 191 metres d’alçada, amb el terra totalment de vidre que convida als més valents a mirar avall; l’estructura de la torre va ser dissenyada per a commemorar el centenari del Canadà, l’any 1967, pot resistir terratrèmols i vents de més de 160 km. per hora; dinar tranquil·lament mentre la teva taula va girant, molt a poc a poc, perquè gaudeixis del «skyline» d’edificis de la ciutat és tota una experiència.

En altres articles parlarem de l’oest amb Vancouver i l’illa Victòria i de l’est amb Montreal, Quebec i les Laurentides , només hi mancaria la part que fa frontera amb Alaska, que no conec i la ciutat de Toronto i les Cascades del Niàgara amb frontera amb els Estats Units, motiu d’un altre article.