Maite

Maite vestida de negre, sola, agenollada, plora davant la tomba del seu fill. Amb veu dolça però trista molt trista l’està recriminant.:

Ho veus Kepa? Ja t’ho deia jo que la venjança no és bona. Es com la bola de neu que es fa gran i gran i res no l’atura, però vosaltres teníeu una cortina de sang davant dels ulls i només volíeu que venjança i vàreu matar un d’ells i ells van matar l’Inyaki i jo et vaig demanar que perdonéssiu, que algú havia de aturar la bola de neu, però no em vau escoltar i la bola va seguir i anaren a per tu i ara jo estic aquí vestida de negre, agenollada davant teu, plorant per tota la vida.